Aquella mena de cansament tenia com efecte una paràlisi des de la que, per regla general, ni tan sols es podia doblegar el dit petit; més encara, gairebé no es podia ni parpellejar; inclús la respiració semblava haver-se detingut, de tal manera que hom se sentia petrificat en el més íntim, convertit en una estàtua de cansament.
Peter Handke, Assaig sobre el cansament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario