La pressió social sobre la imatge i el cos és constant i evident. Brutal.
Som individus impulsats per un desig mimètic que no ens deixa viure relaxats, que ens condemna a seguir les normes estètiques, absurdes i excessives que aquesta societat repressiva ens marca.
Però les persones tenim uns límits i som més vulnerables del que aparentem. En molts casos, sobrepassar aquests límits suposa una obsessió que portada a l’extrem pot esdevenir en patologia. Aquí comença la lluita: Jo com a emissor i receptor d’una imatge que no tolero, que ansio transformar, posada de manifest a través de l’objecte mirall que en fa d’intermediari.
Quan aquesta es converteix en rival, és impossible veure més enllà de la massa de carn que et conforma. Ets moltes coses més, però la teva concepció només et permet centralitzar les formes i volums, per a tu sense cap sentit de la proporció, que desitjaries suprimir urgentment. Saps que la salut i altres aspectes de la vida haurien de prendre rellevància, et sents superficial, però et veus enfonsat en una realitat cada cop més distorsionada, regida per una espantosa veu que actua dintre teu com un domador de lleons, exigint disciplina i menyspreant la teva persona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario