Una poma tallada en forma de casa, com a metàfora del nostre cos, del nostre Ésser. El nostre cos és el límit entre el fora i el dins, tant ens aïlla com ens comunica amb l’exterior. Fonamental en la nostra relació amb els altres, relació que ens afecta i a la qual contínuament el nostre cos reacciona. La poma perquè ens vincula amb la idea de temps lineal que introdueix la bíblia. La creació del món inicia el temps, en què hi ha un pecat original de l’home que genera una caiguda, per al qual l’home busca un perdó, la vida així cobra sentit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario