Nota del tutor

“CuSiMn” i “El Abrazo de Talos” són el fruit de l’experiència duta a terme en l’assignatura d’Edició Escultòrica: Fosa de metall de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, en el període del primer semestre del curs 2015-2016. El resultat és aquest recull de creacions entorn a la tècnica de fosa de bronze, convertida ara, en part del nostre diàleg.

Aquest catàleg evidencia, l’esforç i la satisfacció d’assimilar un procés tant complexe com és el de fosa, i la necessitat de mostrar el recull d’aquestes experiències. Les diferents visions d’un mateix material es reflecteixen en cada petjada escultòrica, arribant a destil·lar l’aspecte poètic de les obres que aquí es publiquen.

Allò que impulsa aquesta dinàmica està relacionat amb els processos inherents de la producció artística, afavorint les inèrcies del treball en grup i fomentant el creixement col·laboratiu. Difondre aquestes obres en bronze es converteix en una motivació especial capaç de generar aquest tipus de dinamisme. Els alumnes han estat capaços de generar un lloc per a la passió i el sentiment escultòric amb la seva activitat creativa.

Joan Valle Martí, Enric Teixidó Simó, Rubén Campo López 

SENSE TÍTOL . Carlota Vidán

“…haciendo algo que desde hacía mucho tiempo deseaba que se pudiera hacer, pero que nunca se había imaginado que en realidad se pudiera hacer, sin saber cómo lo estaba haciendo porque no sabía dónde estaban los pies y dónde la cabeza, ni los pies de quién ni la cabeza de quién, y sintiendo que no podía resistir más el rumor glacial de sus riñones y el aire de sus tripas, y el miedo, y el ansia atolondrada de huir y al mismo tiempo de quedarse para siempre en aquel silencio exasperado y aquella soledad espantosa.” 

Gabriel García Márquez, Cien años de soledad. 

CONSCIÈNCIA . Valentina Verdaguer

En aquesta peça es vol plasmar el pes d’un problema personal i la forma que l’hi donem en la nostra ment. La consciència és quelcom que no s’esborra i que es converteix en un corcó que ens va consumint i que intentem enfonsar en un racó del nostre ésser, esperant a que amb el temps desaparegui.

SENSE TÍTOL . Maria Trujillo Guillamant

Aquella mena de cansament tenia com efecte una paràlisi des de la que, per  regla general, ni tan sols es podia doblegar el dit petit; més encara, gairebé no es podia ni parpellejar; inclús la respiració semblava haver-se detingut, de tal manera que hom se sentia petrificat en el més íntim, convertit en una estàtua de cansament.

Peter Handke, Assaig sobre el cansament.

VERNISSAGE . Enric Teixidó Simó

… … sorbos … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … pequeñitos … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … pequeños sorbitos de esencia … … … … …. … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … pequeños sorbitos en grandilocuentes eventos superfluos. 

FuTHARK . Amanda Stefanelli

fuThark es el nombre del más antiguo alfabeto escrito utilizado por los pueblos nórdicos. Las Runas son las letras de este alfabeto, fueron y siguen siendo un potente oráculo, pues según la tradición contienen toda la sabiduría del Universo. La pieza representa la cabeza cortada del gigante Mímir desde donde, tal y como cuenta la leyenda, Odín cogió las Runas para dejarlas en legado a la Humanidad.

El proyecto quiere valerse de una historia mitológica para reflexionar sobre el tema del Conocimiento, cuya transmisión guía los pasos del Hombre hacia su evolución individual y colectiva: no hay crecimiento sin sintonía con el Cosmos y las Runas, como vehículo de comunicación primordial con él, son un símbolo de esta conexión.

SENSE TÍTOL . Susana Rodilla

Una poma tallada en forma de casa, com a metàfora del nostre cos, del nostre Ésser. El nostre cos és el límit entre el fora i el dins, tant ens aïlla com ens comunica amb l’exterior. Fonamental en la nostra relació amb els altres, relació que ens afecta i a la qual contínuament el nostre cos reacciona. La poma perquè ens vincula amb la idea de temps lineal que introdueix la bíblia. La creació del món inicia el temps, en què hi ha un pecat original de l’home que genera una caiguda, per al qual l’home busca un perdó, la vida així cobra sentit.